Les plantes aromàtiques

Les plantes aromàtiques s'utilitzen molt en enjardinaments per formar parterres combinant-les amb altres plantes. A les vores dels jardins, en esplanades àmplies o en terrrenys rocosos aquestes espècies es desenvolupen perfectament i hi proporcionen un ambient mediterrani i de pocs requeriments hídrics i de manteniment.

Creixen bé en substrats profunds, lleugers o calcaris, però no necessiten substrats especials. L'orientació dels terrenys és important, és preferible una orientació al sud perquè assegura una insolació abundant.

Són resistents tant a les altes temperatures com les baixes. Hi ha espècies que poden suportar temperatures de 37 sota zero, per tant són resistents a les gelades puntuals que hi poden haver, i temperatures elevades durant períodes llargs.

Les plantes aromàtiques no necessiten regs freqüents, més aviat volen poca quantitat d'aigua, esdevenint així molt resistents a la sequera.

No són espècies que necessitin aplicació d'adob de forma sovintejada però es poden adobar les plantes cada 2 o 3 mesos amb un adob universal que contingui tots els elements necessaris pel bon desenvolupament de la planta.

El jardí sostenible

No hi ha necessitat de sacrificar bellesa per a estalviar recursos.

La capacitat física del medi ambient imposa límits a moltes activitats humanes i això implica la reducció del consum de recursos.

Els elements que els conformen poden replantejar-se i planificar de nou tenint en compte les restriccions ambientals. D’aquest procés se’n diu naturalització. Els espais naturalitzats són més acollidors i el seu grau de sostenibilitat és molt elevat, ja que es parteix del principi que la natura jugui a favor de la seva conservació.

La sostenibilitat contempla tot el cicle de la jardineria: la plantació, el manteniment i, finalment, el reciclatge dels residus vegetals per fer nous nutrients per a la terra. Ajustar-se a les característiques del clima mediterrani, seleccionar les espècies vegetals més adients per aquest clima, l’estalvi d’aigua, el control integrat de plagues, afavorir la presència de la petita fauna que habita en el verd urbà o l’aprofitament de la matèria orgànica que genera aquest entramat verd són mesures incloses dins un plantejament global ajustat als criteris de l’Agenda 21.